dijous, 29 de gener del 2009
dimarts, 30 de desembre del 2008
Cultura lliure i programari lliure
Sovint, confonem el fet que l'ordinador mitjancant internet ens facilita l'accés a molta informació, amb el fet que podem utilitzar aquesta informació com ens sembla.
No podem copiar imatges d'internet al nostre ordinador, tampoc podem copiar escrits penjats a la xarxa i utilitzar-los com si fossin nostres.
Quan algú crea un treball o penja una imatge a internet per compartir-lo, aquest sempre estarà protegit per copyright, que són tots els drets d'autor reservats. Existeixen unes llicències que ens especificaran si el treball vol compartir algun d'aquests drets, però si no estan especificades, no podem utilitzar el treball com si les llicències hi fossin.
Per exemple, si volem agafar una imatge però té copyright, haurem de crear un link que enllaci amb la pàgina on surt la imatge.
A internet, però, disposem de cercadors semblants a google que contenen imatges lliures de llicència, és a dir, de domini públic. un exemple seria: www.filckr.com.
No podem copiar imatges d'internet al nostre ordinador, tampoc podem copiar escrits penjats a la xarxa i utilitzar-los com si fossin nostres.
Quan algú crea un treball o penja una imatge a internet per compartir-lo, aquest sempre estarà protegit per copyright, que són tots els drets d'autor reservats. Existeixen unes llicències que ens especificaran si el treball vol compartir algun d'aquests drets, però si no estan especificades, no podem utilitzar el treball com si les llicències hi fossin.
Per exemple, si volem agafar una imatge però té copyright, haurem de crear un link que enllaci amb la pàgina on surt la imatge.
A internet, però, disposem de cercadors semblants a google que contenen imatges lliures de llicència, és a dir, de domini públic. un exemple seria: www.filckr.com.
Quatre models d'ús de l'ordinador. Quatre metàfores segons Charles Crook.
Charles Crook creu que hi ha quatre maneres d'utilitzar l'ordinador i les explica en forma de metàfores. Aquestes quatre serien:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
Mitjançant l'ordinador es poden crear programes tutorials, on l'ordinador pregunta l'alumne respon i l'ordinador corretgeix.
L'inconvenient d'aquest tipus d'aprenentatge és que l'ordinador no pot detectar els problemes individuals, no deixa de ser una màquina. Però és un bon sistema complementari d'aprenentatge autodidàctic.
Un exemple de l'ordinador com a tutor serien les activitats del JClic.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
L'alumne explora en solitari a través de l'ordinador. Li dóna una sèrie d'ordres i n'extreu la informació que vol. Aquest mètode és positiu perquè el fet de deixar descobrir a l'alumne les coses pel seu compte. Però aquest sistema tampoc és bo per si sol perquè l'alumne necessita un guia en el seu aprenentatge, i aquest és el paper que ha de jugar el mestre.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
L'ordinador pot simular una situació concreta i permetre que l'alumni hi interactuï i/o la modifiqui.
Aquest mètode ajuda a que l'alumne reflexioni i actuï en un entorn acotat, però pot resultar negatiu si simplifica massa les situacions reals. Les més perilloses són les simulacions de relacions socials, que poden donar lloc a errors en la concepció de l'entorn real.
La mètafora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
L'ordinador és una eina de treball molt emprada i també ho hauria de ser a l'escola ja que, els alumnes han de treballar amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i millorar la comunicació.
l'ordinador no substitueix l'experiència directa, però n'és un complement. Permet ampliar experiències com dibuixar, pintar, escriure,... de manera diferent i estimulant.
Però si es creu que l'ordinador és exclusivament una caixa d'eines, pot ser que ens estiguem oblidant d'enormes possibilitats que té l'ordinador en l'entorn educatiu.
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
Mitjançant l'ordinador es poden crear programes tutorials, on l'ordinador pregunta l'alumne respon i l'ordinador corretgeix.
L'inconvenient d'aquest tipus d'aprenentatge és que l'ordinador no pot detectar els problemes individuals, no deixa de ser una màquina. Però és un bon sistema complementari d'aprenentatge autodidàctic.
Un exemple de l'ordinador com a tutor serien les activitats del JClic.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
L'alumne explora en solitari a través de l'ordinador. Li dóna una sèrie d'ordres i n'extreu la informació que vol. Aquest mètode és positiu perquè el fet de deixar descobrir a l'alumne les coses pel seu compte. Però aquest sistema tampoc és bo per si sol perquè l'alumne necessita un guia en el seu aprenentatge, i aquest és el paper que ha de jugar el mestre.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
L'ordinador pot simular una situació concreta i permetre que l'alumni hi interactuï i/o la modifiqui.
Aquest mètode ajuda a que l'alumne reflexioni i actuï en un entorn acotat, però pot resultar negatiu si simplifica massa les situacions reals. Les més perilloses són les simulacions de relacions socials, que poden donar lloc a errors en la concepció de l'entorn real.
La mètafora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
L'ordinador és una eina de treball molt emprada i també ho hauria de ser a l'escola ja que, els alumnes han de treballar amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i millorar la comunicació.
l'ordinador no substitueix l'experiència directa, però n'és un complement. Permet ampliar experiències com dibuixar, pintar, escriure,... de manera diferent i estimulant.
Però si es creu que l'ordinador és exclusivament una caixa d'eines, pot ser que ens estiguem oblidant d'enormes possibilitats que té l'ordinador en l'entorn educatiu.
dissabte, 13 de desembre del 2008
UAA
Les unitats d'aprenentatge poden ser un exemple de ¨la metàfora de l'ordinador com a tutor¨, ja que és l'ordinador qui proposa unes activitats a l'alumne i els hi corregeix. Les UAA serveixen per facilitar al mestre l'elaboració d'unes activitats que poden servir per millorar de manera singular l'aprenentatge dels seus alumnes. Aquests exercicis, a més a més, els poden realitzar tan si el mestre hi és com si no. És un mètode útil per completar l'aprenentatge i practicar el que més dificultats comporta a cada alumne en particular.
Per fer la meva activitat clic l'he creat a classe amb el jclic author. Aleshores l'he pujat a la carpeta compartida del grup classe. Seguidament he creat una pàgina web al google sites i he fet un enllac amb l'activitat.
Si cliqueu a la següent direcció podreu veure i fer la meva activitat.
http://sites.google.com/site/fruitespinyol/
Per fer la meva activitat clic l'he creat a classe amb el jclic author. Aleshores l'he pujat a la carpeta compartida del grup classe. Seguidament he creat una pàgina web al google sites i he fet un enllac amb l'activitat.
Si cliqueu a la següent direcció podreu veure i fer la meva activitat.
http://sites.google.com/site/fruitespinyol/
Wikis o docs?
Després dels videos que hem vist, que he penjat a continuació, i de les explicacions de classe, m'agradaria fer una reflexió sobre les diferències entre els wikis i els docs i les aventatges de l'un i de l'altre.
El bloc és dinàmic, això vol dir que el podem editar i canviar constantment. Sinó ens agrada el que hi hem escrit, ho podem modificar. D'altra banda, les entrades del bloc estan diferenciades entre elles, són independents, per tant, cada entrada nova substitueix a l'anterior. En canvi els wikis s'estructuren en pàgines i estan constantment revisant-se i modificant-se.
Els continguts del bloc estan ordenats cronològicament, en canvi els dels wikis estan ordenats per continguts i per saber la data de publicació, l'hem de buscar. Als blocs es veu sempre.
Als blocs et relaciones a través de comentaris com si fos una discussió, als wikis et relaciones a través de les tasques d'edició. Els editors fan una aportació i la poden veure els altres.
Aquestes són algunes de les diferències que podem trobar entre els blocs i els docs. Jo tinc aquest bloc, el qual només jo puc editar. Els visitants poden afegir els seus comentaris, però no poden modificar el que he fet. Però en canvi, tinc un google docs compartit amb el meu grup del treball de Viquipèdia i tots ells poden borrar el que jo hi he escrit i canviar-ho.
Ambdues són però, eines molt útils que jo desconeixia.
El bloc és dinàmic, això vol dir que el podem editar i canviar constantment. Sinó ens agrada el que hi hem escrit, ho podem modificar. D'altra banda, les entrades del bloc estan diferenciades entre elles, són independents, per tant, cada entrada nova substitueix a l'anterior. En canvi els wikis s'estructuren en pàgines i estan constantment revisant-se i modificant-se.
Els continguts del bloc estan ordenats cronològicament, en canvi els dels wikis estan ordenats per continguts i per saber la data de publicació, l'hem de buscar. Als blocs es veu sempre.
Als blocs et relaciones a través de comentaris com si fos una discussió, als wikis et relaciones a través de les tasques d'edició. Els editors fan una aportació i la poden veure els altres.
Aquestes són algunes de les diferències que podem trobar entre els blocs i els docs. Jo tinc aquest bloc, el qual només jo puc editar. Els visitants poden afegir els seus comentaris, però no poden modificar el que he fet. Però en canvi, tinc un google docs compartit amb el meu grup del treball de Viquipèdia i tots ells poden borrar el que jo hi he escrit i canviar-ho.
Ambdues són però, eines molt útils que jo desconeixia.
dimecres, 26 de novembre del 2008
Conferència de l'Anna Pèrez
ELS BLOCS A L'ESCOLA:
El dia 12 de novembre va venir l'Anna Pèrez a fer-nos una conferència sobre la utilitat dels blocs a l'aula.
Resum de la conferència:
El món de les noves tecnologies avança molt de pressa. En tan sols 10 anys, s'ha canviat la Web 1.0 per la Web 2.0. Abans, amb la Web 1.0 el paper que ens tocava jugar als usuaris era únicament com a lectors i espectadors, ara el nivell participatiu és molt més gran, se'ns permet interactuar, crear continguts. Actualment, internet és audivisual i multimèdia, no només text.
La manera d'interactuar a internet és, majoritàriament, mitjançant els blocs.
El bloc és, en un inici, una eina per organitzar-se un mateix, però és públic i hi ha altra gent que pot llegir-lo i intervenir-hi. Aleshores aquest bloc també serveix per comunicar-se i conèixer altres persones i projectes.
És evident que professors i alumnes són de dues generacions diferents, a més a més, són també de dos segles diferents. Això fa que els alumnes d'aquesta nova generació, hagin crescut en aquest nou món de tecnologies i dominin aquest tipus de llenguatge. Moltes vegades, a l'escola, enlloc d'ensenyar als alumnes a utilitzar-lo, es prohibeix. És llavors, quan els que treballen en l'àmbit educatiu s'han de plantejar una sèrie de preguntes:
Estem preparant els alumnes per viure al segle XXI?
Existeix una sola forma d'aprenentatge basada en els llibres de text?
Donem sentit a programes com el messenger, el yotube, els fotologs...?
L'escola és una realitat tancada entre quatre parets o s'ha d'obrir a aquest nou món i aquest nou llenguatge?
Existeixen noves plataformes per millorar la didàctica i l'educació?
Qui és el protagonista, el mestre o l'alumne?
Un cop plantejades aquestes preguntes, un exemple que ens va explicar l'Anna Pèrez, va ser un treball sobre Newton que havien plantejat dos professors diferents. El resultat del primer treball, havia estat que els alumnes havien anat a la Wikipèdia, havien copiat la informació que hi havia sobre el científic, l'havien enganxat al seu treball i no havien aprés res. El resultat del treball plantejat per l'altre mestre, era un treball on els alumnes havien anat a la Wikipèdia, havien llegit la informació, l'havien entés, l'havien processat i havien treballat a partir d'aquesta per construir els seus propis raonaments per respondre a les preguntes reflexives del treball proposat.
La diferència entre aquests dos mètodes, es basa en el fet que un professor s'ha plantejat quina activitat havia de demanar que fessin els seus alumnes tenint en compte l'entorn on aquests es mouen i amb l'objectiu que treballessin a partir d'una informació, i l'altre no.
El problema en aquesta situació no rau en l'existència d'eines com la Wikipèdia, el problema consisteix en el plantejament dels treballs per part del mestre. Ja que, abans no existia la Wikipèdia, però si ens haguessin dit que fessim un treball sobre qui era Newton i què feia, haguéssim agafat l'enciclòpedia i haguéssim copiat la informació d'allà.
El bloc, una nova eina de treball.
L'Anna Pèrez ens explica com per ella, el bloc va comencar com una eina per organitzar-se ella mateixa. però el blocs són públics, ho pot llegir qui vulgui i a més a més, hi pot intervenir. D'aquesta manera va anar veient que el bloc era, a part d'una eina per organitzar les seves idees i les seves coses, una eina per comunicar-se amb l'altre gent.
Tots sabem que el coneixement compartit és doble coneixement.
El bloc a l'escola es pot utilitzar de diferents maneres:
Hi ha els blocs de l'aula, ons els nens i les nenes expliquen les feines que van fent durant el curs, així, els companys d'altres cursos poden veure la feina que fan i valorar-la. això és molt important, perquè l'alumne té més interés a treballar bé en un lloc on tothom pot veure i comentar la seva feina, que no pas allà on només la professora pot veure-ho.
Serveix per obrir les portes de l'escola, ja que els pares poden veure el que estan fent els seus fills i apreciar la feina dels mestres a l'escola.
També és útil per saber el que es fa a altres centres educatius i aprofitar idees interessants.
Per crear projectes comuns, per exemple a nivell de barri. Una mostra d'això és el projecte "Fora muralles". Un diccionari de paraules que trenquen murs que van fer al barri del raval i en el qual va participar el CEIP Drassanes, l'escola de l'Anna Pèrez.
Ja per acabar la conferència ens va mostrar aquest bloc i d'altres que ella trobava interessants i que realment ho eren molt, com el de "Amigos tras las rejas", un bloc fet per joves que estan dins la presó de Trinitat.
Frases significatives:
En l'educació qui és el protagonista, el mestre o l'alumne?
Quin tipu de feina els hi fem fer als nostres alumnes tenint en compte l'entorn on es mouen?
El problema de la nostra estructura educativa és que l'escola, l'aula, és del segle XIX, el professorat del segle XX i l'alumnat del segle XXI.
Llegim per entendre.
Escribim per ser llegits.
Parlem per ser escoltats.
El dia 12 de novembre va venir l'Anna Pèrez a fer-nos una conferència sobre la utilitat dels blocs a l'aula.
Resum de la conferència:
El món de les noves tecnologies avança molt de pressa. En tan sols 10 anys, s'ha canviat la Web 1.0 per la Web 2.0. Abans, amb la Web 1.0 el paper que ens tocava jugar als usuaris era únicament com a lectors i espectadors, ara el nivell participatiu és molt més gran, se'ns permet interactuar, crear continguts. Actualment, internet és audivisual i multimèdia, no només text.
La manera d'interactuar a internet és, majoritàriament, mitjançant els blocs.
El bloc és, en un inici, una eina per organitzar-se un mateix, però és públic i hi ha altra gent que pot llegir-lo i intervenir-hi. Aleshores aquest bloc també serveix per comunicar-se i conèixer altres persones i projectes.
És evident que professors i alumnes són de dues generacions diferents, a més a més, són també de dos segles diferents. Això fa que els alumnes d'aquesta nova generació, hagin crescut en aquest nou món de tecnologies i dominin aquest tipus de llenguatge. Moltes vegades, a l'escola, enlloc d'ensenyar als alumnes a utilitzar-lo, es prohibeix. És llavors, quan els que treballen en l'àmbit educatiu s'han de plantejar una sèrie de preguntes:
Estem preparant els alumnes per viure al segle XXI?
Existeix una sola forma d'aprenentatge basada en els llibres de text?
Donem sentit a programes com el messenger, el yotube, els fotologs...?
L'escola és una realitat tancada entre quatre parets o s'ha d'obrir a aquest nou món i aquest nou llenguatge?
Existeixen noves plataformes per millorar la didàctica i l'educació?
Qui és el protagonista, el mestre o l'alumne?
Un cop plantejades aquestes preguntes, un exemple que ens va explicar l'Anna Pèrez, va ser un treball sobre Newton que havien plantejat dos professors diferents. El resultat del primer treball, havia estat que els alumnes havien anat a la Wikipèdia, havien copiat la informació que hi havia sobre el científic, l'havien enganxat al seu treball i no havien aprés res. El resultat del treball plantejat per l'altre mestre, era un treball on els alumnes havien anat a la Wikipèdia, havien llegit la informació, l'havien entés, l'havien processat i havien treballat a partir d'aquesta per construir els seus propis raonaments per respondre a les preguntes reflexives del treball proposat.
La diferència entre aquests dos mètodes, es basa en el fet que un professor s'ha plantejat quina activitat havia de demanar que fessin els seus alumnes tenint en compte l'entorn on aquests es mouen i amb l'objectiu que treballessin a partir d'una informació, i l'altre no.
El problema en aquesta situació no rau en l'existència d'eines com la Wikipèdia, el problema consisteix en el plantejament dels treballs per part del mestre. Ja que, abans no existia la Wikipèdia, però si ens haguessin dit que fessim un treball sobre qui era Newton i què feia, haguéssim agafat l'enciclòpedia i haguéssim copiat la informació d'allà.
El bloc, una nova eina de treball.
L'Anna Pèrez ens explica com per ella, el bloc va comencar com una eina per organitzar-se ella mateixa. però el blocs són públics, ho pot llegir qui vulgui i a més a més, hi pot intervenir. D'aquesta manera va anar veient que el bloc era, a part d'una eina per organitzar les seves idees i les seves coses, una eina per comunicar-se amb l'altre gent.
Tots sabem que el coneixement compartit és doble coneixement.
El bloc a l'escola es pot utilitzar de diferents maneres:
Hi ha els blocs de l'aula, ons els nens i les nenes expliquen les feines que van fent durant el curs, així, els companys d'altres cursos poden veure la feina que fan i valorar-la. això és molt important, perquè l'alumne té més interés a treballar bé en un lloc on tothom pot veure i comentar la seva feina, que no pas allà on només la professora pot veure-ho.
Serveix per obrir les portes de l'escola, ja que els pares poden veure el que estan fent els seus fills i apreciar la feina dels mestres a l'escola.
També és útil per saber el que es fa a altres centres educatius i aprofitar idees interessants.
Per crear projectes comuns, per exemple a nivell de barri. Una mostra d'això és el projecte "Fora muralles". Un diccionari de paraules que trenquen murs que van fer al barri del raval i en el qual va participar el CEIP Drassanes, l'escola de l'Anna Pèrez.
Ja per acabar la conferència ens va mostrar aquest bloc i d'altres que ella trobava interessants i que realment ho eren molt, com el de "Amigos tras las rejas", un bloc fet per joves que estan dins la presó de Trinitat.
Frases significatives:
En l'educació qui és el protagonista, el mestre o l'alumne?
Quin tipu de feina els hi fem fer als nostres alumnes tenint en compte l'entorn on es mouen?
El problema de la nostra estructura educativa és que l'escola, l'aula, és del segle XIX, el professorat del segle XX i l'alumnat del segle XXI.
Llegim per entendre.
Escribim per ser llegits.
Parlem per ser escoltats.
pràctica de vídeo
Procés de creació del video:
Fer grups de cinc persones, triar un sentiment per representar i crear el guió del video.
Gravar el video amb una càmara i un trípode, utilitzant una cinta en format miniDV. Gravar 10 minuts de la cinta dels quals després n'utilitzarem només 3.
Preparar música en format mp3.
Crear el video a classe amb el programa Pinacle Studio. Editar-lo: retallar-lo, afegir-hi la música, posar títols i subtítols, crèdits i posar-hi transicions.
Guardar-lo en format Windows Media Video.
Descarregar el video al Youtube.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
